El Batlliu

Enviny

PDF
Imprimeix

Terme d'Enviny (El Batlliu)

Enviny és també un poble típic del Batlliu, de cases grans i moltes encara arrebossades en blanc. Just en arribar al poble podreu veure l’església de la Purificació i la rectoria al costat. Actualment, el poble està intentant recuperar amb una reproducció el retaule gòtic que el poble decidí vendre al 1905 (una decisió assembleària que només comptà amb l’oposició de 2 veïns del poble). El retaule es vengué en dues parts; una a la Societat Hispànica de Nova York i una altra al Museu d’Art de Filadèlfia. També es vengué la talla romànica d’una Verge, que no s’ha localitzat mai. El retaule original era obra de Pere Espallargues, i data del segle XV, que també treballà a Abella de la Conca o a Son del Pi.

 

Castelleviny

Imprimeix
Correu electrònic
Terme de Castelleviny (El Batlliu)

L’origen de Castellviny i del seu nom cal buscar-lo en l’antic castell que dominava Sort i els seus voltants. El Castellum viciniae, o castell de la rodalia, degué ocupar, en l’època medieval, una situació estratègica important en un punt d’encreuament dels camins que menaven a Sort, Olp, Altron i Pujalt.

 

Pujalt

PDF
Imprimeix
Terme de Pujalt  (El Batlliu)

Pujalt

Just arribar al poble es troba l’església i les escoles. L’església actual és de construcció moderna (1970) amb influències modernistes (l’arquitecte fou un deixeble indirecte d’Antoni Gaudí), i substitueix l’església antiga que va destruir-se a l’inici de la guerra civil, l’any 1936.

Amb les pedres de l’antiga església va edificar-se l’Estudi que ha servit d’inspiració a l’escriptor Jaume Cabré per crear un dels escenaris més emblemàtics de la seva obra, Les veus del Pamano. Aquesta escola, en la ficció, es trasllada al poble de Torena, nom literari de Llessui.

Ara l’escola acull el Museu de les Papallones de Catalunya, una important col·lecció de les papallones de Catalunya amb informació sobre la seva vida i costums. En un futur el Museu es traslladarà a un nou edifici al mateix poble.

Moltes de les cases del Pujalt estan reformades, però encara poden veure’s alguns elements tradicionals. A casa Beta, una de les cases bones del poble, es conserven elements constructius originals, com les impressionants arcades dels corrals. Si camineu per la part del darrere de la casa podreu veure uns quants punts de mira, finestretes més estretes de fora que de dins i que permetien mirar el carrer sense ser vist.

Des de Pujalt podreu observar un fet curiós. Aquest és l’únic poble habitat des del qual es pot veure l’emblemàtica Pica d’Estats, la muntanya més alta de Catalunya.

Llarvén

PDF
Imprimeix
Terme de Llarvén (El Batlliu)

Llarvén es troba a la ribera esquerra del barranc de Montardit. Hi podreu veure diverses cases, arrebossades en blanc, la majoria de grans dimensions. El poble té una estructura curiosa, amb un conjunt de cases a la part baixa, i una altres més a la part alta. Conten els padrins del poble que antigament, al costat del barranc, hi havia hagut una mina. La mina s’esfondrà sepultant un grup de treballadors i el capellà. Com a conseqüència del moviment de terres que ocasionà l’esfondrament, el riu canvià el curs i creà un llac artificial. Aquest s’anà omplint, fins que cedí, i produí una greu barrancada que s’emportà la major part de les cases del poble. Només en restaren les de la part alta, que ara ocupen la part baixa. Les cases de dalt són les cases noves que construïren els veïns en substitució de les cases antigues.

 

Montardit de Dalt i de Baix

Terme de Montardit de Dalt – de Baix (El Batlliu)

A prop de Sort hi ha el poble de Montardit de Dalt. Si hi aneu podreu veure la recuperada creu de Terme, una peça de pedra esculpida del segle XIV-XV. La creu va desaparèixer del seu emplaçament durant la dècada de 1920. Una fotografia feta abans de la seva desaparició va permetre localitzar-la de nou. Havia fet cap al Museu Maricel de Sitges. Al 2008 el poble recupera la creu i la situa a l’interior de l’església parroquial, on es pot visitar actualment.

 

Olp

PDF
Imprimeix
Terme d’Olp (El Batlliu)

Olp

Olp era un poble de cases riques i bons prats de conreu que la gent dels nuclis del voltant coneixien com a senyoriu d’Olp. Passejant-se pels seus carrers es pot veure la grandiosistat de gran part de les cases de pagès, moltes ara deshabitades.

Fa uns anys aquestes cases eren plenes de gent i de mossos. Quan el preu de la mà d’obra va augmentar, ja no va ser rendible mantenir els treballadors. Aquests van canviar de feina i els propietaris van marxar amb ells. Maria Barbal a Mel i metzines deixa exemple d’aquestes grans cases: Els parents d’Olp vivien en una casa desmesurada, d’aquelles que s’havien fet ajuntant-ne dos de qualsevol manera, qui sap el temps que feia.

Conten que abans, en aquest poble, les diferències entre els que tenien més i els que tenien menys es feien notar. Tant el dia de Festa Major, com en anar a missa o a l’hora del rosari, els rics i els pobres sempre feien dos colles i mai no es barrejaven.

Sobre el nucli central del poble hi ha la Força d’Olp. Aquesta denominació és indicadora de la importància estratègica de l’indret, que a l’època medieval devia haver acollit un castell o una fortificació. De fet, Olp va ser un dels indrets que es feren forts defensant el comtat de Pallars i el comte Hug Roger III davant les tropes de Ferran el Catòlic i la seva monarquia absolutista patint un setge que durà nou dies i acabà el 15 d’agost de 1485 amb tots els veïns fets presoners, cinc dels quals foren durament interrogats i penjats en uns arbres del terme de Sort.
Anant cap a la Força podreu veure l’antiga torre-portal d’entrada, que amb el temps s’acabà reconvertint en habitatge
Pujant els pendents carrers, trobareu la Font del Frare que regalima sobre la roca, i al davant, els safareigs.

Joan Lluís recorda en el seu llibre El meu Pallars, una dita que ell havia sentit de petit: Qui ha passat pels carrers d’Olp i no ha estat burlat, ha passat per l’infern i no s’ha cremat. Una variant diu: Qui per la plaça d’Olp ha passat i no ha estat xiulat, ha anat a l’infern i no s’ha cremat.